ORIGEN I PROPIETATS
El carbó té els seus origens en els extensos boscos que cobrien la major part de la Terra fa milions d'anys i que van quedar submergits i posteriorment colgats sota enormes quantitats de sorra i roques, la descomposició lenta de la matèria orgànica, sense la presència d'oxigen, juntament amb la pressió i la temperatura a què ha estat sotmesa durant anys ha transformat la fusta d'aquells boscos en el carbó actual.
La composició i el contingut de carboni és diferent en funció de les condicions de pressió i del temps de formació, i es poden distingir quatre grups de carbons diferents:
- La torba: conté aproximadament el 60% de carboni i molta humitat. A simple vista se'n pot comprovar l'estructura fibrosa vegetal. Es forma en zones pantanoses (torberes) i gairebé sempre es reservada al consum domèstic.
- Els lignits: són d'origen recent, de poder calorífic baix, que produeixen moltes cendres quan cremen. Explotacions a cel obert i només s'utilitzen prop del lloc d'extracció.
- Les hulles: carbons grassos, d'un elevat contingut en carboni i gran poder calorífic, impermeables i de destil·lació fàcil. Es converteixen en carbó de coc i són utilitzats als alts forns.
- Les antracites: els carbons més antics i de major poder calorífic i amb un contingut en carboni de fins el 95%. Tenen aspecte brillant, cremen amb flama i provoquen poca cendra. L'extracció resulta difícil i costosa ja que es troben en jaciments molt profunds.
PROCESSOS D'OBTENCIÓ
L'explotació subterrània és el mètode tradicional d'extracció de carbó; consisteix en excavar pous verticals fins arribar a la veta i seguidament obrir galeries en la seva direcció. L'extracció es realitza amb màquines que eliminen la necessitat de picar i palejar el carbó. El mineral es desprèn de la veta i es recull mecànicament en vagonetes o en cintes trasnportadores, que el porten a la superfície. A peu de mina el carbó es tritura, es renta i es classifica, seguidament es transporta als llocs de consum en trens o camions (si no s'utilitza a peu de mina). El treball en aquestes mines és perillós i requereix una maquinària costosa i molta mà d'obra especialitzada. La presència del grisú (gas combustible que desprèn el carbó) exigeix una ventilació constant.
La gasificació del carbó és un nou mètode d'extracció que es troba en fase d'investigació. Consisteix en la introducció d'un agent gasificant a la veta del mineral, de la qual resulta gas de carbó que s'utilitza com a combustible.
APLICACIONS
El carbó és un material molt útil, que ofereix possibilitats d'aplicacions múltiples i variades, des del seu ús com a combustible fins a matèria primera per a l'obtenció de molts productes químics. Exemples: combustible d'ús general, pel procés de destil·lació seca (coc, gas ciutat, productes químics...) i pel procés de gasificació (gas natural sintètic, hidrocarburs...).
